Trencament Fibril·lar Muscular: Graus, Tractament i Recuperació

Un trencament fibril·lar, també anomenat esquinçament muscular o distensió muscular, és el trencament de fibres musculars produït per una contracció brusca o un estirament excessiu del múscul. És una de les lesions més freqüents en la pràctica esportiva, especialment en esports que requereixen esprints, canvis de direcció o moviments explosius.

Els músculs més afectats són els isquiotibials (part posterior de la cuixa), els bessons, el recte anterior del quàdriceps i els adductors. La lesió es produeix típicament durant la cursa, el salt o el xut, en el moment en què el múscul es contrau mentre està en posició d'estirament.

La diferència amb una contractura muscular és el mecanisme: el trencament apareix de cop, mentre que la contractura s'instal·la a poc a poc.

El símptoma més típic és un dolor agut i sobtat en un punt concret del múscul, enmig d'un esforç. Molta gent el descriu com una pedrada o una fuetada, i sovint obliga a parar en aquell moment.

En les hores següents el dolor queda localitzat i apareix en contraure o estirar el múscul. Si el trencament és moderat, en un o dos dies pot sortir un hematoma que amb els dies baixa per la gravetat, per exemple de la cuixa cap al genoll o del bessó cap al turmell.

Els trencaments fibril·lars es classifiquen en graus segons l'extensió del dany muscular:

El diagnòstic comença per l'exploració: com va passar, on fa mal, quins moviments el provoquen i quanta força conserva el múscul. Per confirmar el trencament i mesurar-ne la mida, la prova de referència és l'ecografia musculoesquelètica, que sol ser més informativa passades les primeres 24-48 hores, quan l'hematoma ja es veu bé. En casos dubtosos o lesions grans es pot demanar una ressonància.

A Fontanet Medicina i Fisioteràpia fem l'ecografia a la consulta per saber quin grau tens i planificar els temps amb dades, no a ull. Hi ha situacions, però, en què convé que et vegi un metge com més aviat millor:

El tractament immediat després d'un trencament fibril·lar és crucial per al pronòstic. En les primeres 48-72 hores apliquem el protocol PEACE & LOVE, que ha actualitzat els antics protocols RICE i POLICE.

PEACE (fase immediata): Protecció de la zona, Elevació del membre, Antiinflamatoris evitar (no interferir amb la inflamació natural), Compressió amb embenat, Educació sobre la lesió. LOVE (fase posterior): Càrrega Òptima progressiva, Optimisme (actitud positiva), Vascularització (activitat cardiovascular suau), Exercici (mobilització precoç).

A la pràctica, els primers dies convé evitar el massatge fort sobre la zona, els estiraments forçats i la calor, i moure's dins del que permeti el dolor.

La rehabilitació del trencament fibril·lar segueix un protocol progressiu que respecta els temps biològics de cicatrització del teixit muscular. Al nostre centre de fisioteràpia a Tarragona personalitzem cada protocol segons el grau de lesió, el múscul afectat i les demandes esportives del pacient.

En la primera fase treballem el control de l'edema i el dolor amb teràpia manual suau, electroteràpia i mobilització activa sense dolor. Progressivament incorporem exercicis isomètrics, concèntrics i finalment excèntrics que són fonamentals per a la correcta cicatrització i orientació de les fibres musculars.

Les fases finals inclouen treball pliomètric, exercicis de velocitat i gest esportiu específic abans de donar l'alta esportiva. Saltar-se alguna d'aquestes fases és la principal causa de recidives.

La majoria dels trencaments de fibres que veiem a consulta es localitzen a la cuixa, i el múscul afectat canvia bastant el pronòstic i la manera de tractar-los.

Els isquiotibials es lesionen corrent a velocitat alta, en el moment final de la gambada. Són els de recuperació més lenta i els que més recauen, perquè l'esportista torna a esprintar abans d'haver recuperat la força excèntrica. El quàdriceps es trenca sobretot en el xut i en els canvis de ritme, i el recte anterior és el més exposat perquè creua dues articulacions. Els adductors apareixen en els gestos d'obertura de cama i en els canvis de direcció, i són típics del futbol.

Tot i això, el grau de la lesió manda més que el múscul: un trencament de fibres lleu als isquiotibials es recupera abans que un de moderat al quàdriceps. Per això el primer és mesurar l'extensió real del dany amb una ecografia i no refiar-se només de quant fa mal els primers dies, que enganya.

El trencament del bessó, sobretot de la seva porció interna, és un dels més freqüents fora del futbol. Es coneix com a «cama de tennista» perquè apareix en arrencades, frenades i salts de tennis i pàdel, i també corrent en pujada.

Es nota com una pedrada a la part alta i interna del panxell, i sovint costa posar-se de puntetes o recolzar el taló en caminar. Si queda un hematoma entre el bessó i el soli, el múscul que hi ha a sota, la recuperació sol allargar-se, per això l'ecografia també és útil aquí.

Dues coses que convé descartar: si el dolor és més avall, a prop del taló, i amb prou feines pots empènyer amb el peu, cal valorar el tendó d'Aquil·les; i si el panxell s'infla i s'escalfa sense una estirada clara, una trombosi. Com a orientació, un trencament lleu del bessó sol permetre caminar sense dolor en una o dues setmanes, i un de moderat necessita en general entre quatre i vuit setmanes fins a tornar a l'esport.

Els trencaments fibril·lars tenen una alta taxa de recidiva (fins a un 30% en els primers mesos després de la tornada a l'esport). La prevenció es basa en un escalfament adequat, el treball de força excèntrica de la musculatura vulnerable, una correcta hidratació i nutrició, i respectar els temps de descans entre entrenaments.

Els programes de prevenció amb exercicis excèntrics com el Nordic Hamstring per a isquiotibials han demostrat reduir significativament la incidència de lesions en esportistes. Si has patit un trencament fibril·lar, no tornis a l'esport fins a completar tot el protocol de rehabilitació.